dimarts, 15 d’abril del 2014

FER-SE GRAN!!!!!!

Les 00:00 del 16 d'Abril!!! S'ha acabat el 15, el meu numero preferit, el dia que faig anys, el dia que ara fa 35 anys vaig "sortir a donar un tomb". Des de que he plegat de la feina i he pujat al cotxe he tingut clar que avui era un bon dia per escriure la segona entrada del Blog.


Em faig gran, 35, moltes coses que he viscut. Molts moments de rutina, moments de malrollos i maldecaps i alguns moments extraordinaris que donen sentit als anteriors. És ser gran fer 35??

És una pregunta que em faig poques vegades la veritat. Per mi la xifra és un simbol més, una necessitat de quantificar les coses i de que la gent pugui emetre judicis sobre el que fas o has fet!! A mi.... mai m'ha important en excés l'edat numérica de les persones. Sóc algo raro, els que em coneixen bé ho saben. Puc estar donant consells a gent gran sobre la vida (i les finances) com em puc tirar una tarda llegint còmics de bola de drac, fent fotografies, entrenant a nens de 10 anys i fins i tot fent-me selfies. L'edat numerica no compta per mi, compta el que sents i el que fas sentir a la persona amb la que interactues. La vida , o millor dit, el joc que ens toca viure és intentar fer cada dia alguna cosa que et faci sentir bé. Amb això ja n'hi ha prou.




El dia que fas anys la gent et felicita. M'agrada sobretot perquè qualsevol comentari et fa sentir-te bé, estimat (tot i que possiblement algú et feliciti per complir el tràmit). Els regals materials sempre m'han agradat, de fet tinc casa plena de petites xorrades posades en raconets (els meus amics diuen que ca meva sembla un museu). Però els regals que mes omplen són els simbòlics. Una foto, un email, una beure amb els amics o una abraçada que fa dies que tenies unes ganes extraordinàries de rebre. A mi m'agrada sorprendre els que estimo amb coses així i per conseqüència m'encanta que sigui recíproc.

Avui estic content. Tot i que m'han dit que em faig vell. Tot i que no tinc tot el que voldria tenir, sé que m'estimen els que estimo i això es magnífic. S'acaba el dia 15 però aviat n'hi haurà un de nou! S'acaba la lluna plena però en tindrem moltes mes per a contemplar.

Bona nit i disfriteu del joc!! Això de moment, continua!!!



GRACIES A TOTS per aquest dia!!!!


Cada persona que passa per la nostra vida és única. Sempre ens deixa una mica d’ella mateixa i s'emporta una mica de nosaltres. Hi haurà qui s’endurà molt, però no n’hi haurà dels que no ens deixin res. Aquesta és la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat.




divendres, 21 de febrer del 2014

Divendres creatius!!!!!







Probablement els divendres a la tarda sigui el millor moment de la setmana. Igual és perquè tot just s'ha acabat la setmana de feina o perquè acostumo a passar-me bona part de la tarda al sofa o potser és perquè acostumo a sopar a l'Espanya i després faig una mica de safareig amb els meus amics ... qui sap??

El cert és que fa dies que em passava pel cap començar un blog! Perquè?? ja començo a cansar una mica al face, no??? (jajjajajaaja). Està clar qué, quí em vulgui llegir entrarà al bloc i s'endisarà una mica més en el que em passa pel cap (ojo peligro).

No parlaré de res en concret, algun dia us parlaré de futbol, una altre de feina i qui sap si algun dia d'algun sentiment que pugui alliberar només escrivint. Ah us penjaré moooltes fotos, són un dels meus hobbies preferits juntament amb la música.

Doncs bé , si voleu ja sabeu... Aquí em trobareu i sinò busqueu-me a qualsevol camí...