És una pregunta que em faig poques vegades la veritat. Per mi la xifra és un simbol més, una necessitat de quantificar les coses i de que la gent pugui emetre judicis sobre el que fas o has fet!! A mi.... mai m'ha important en excés l'edat numérica de les persones. Sóc algo raro, els que em coneixen bé ho saben. Puc estar donant consells a gent gran sobre la vida (i les finances) com em puc tirar una tarda llegint còmics de bola de drac, fent fotografies, entrenant a nens de 10 anys i fins i tot fent-me selfies. L'edat numerica no compta per mi, compta el que sents i el que fas sentir a la persona amb la que interactues. La vida , o millor dit, el joc que ens toca viure és intentar fer cada dia alguna cosa que et faci sentir bé. Amb això ja n'hi ha prou.
El dia que fas anys la gent et felicita. M'agrada sobretot perquè qualsevol comentari et fa sentir-te bé, estimat (tot i que possiblement algú et feliciti per complir el tràmit). Els regals materials sempre m'han agradat, de fet tinc casa plena de petites xorrades posades en raconets (els meus amics diuen que ca meva sembla un museu). Però els regals que mes omplen són els simbòlics. Una foto, un email, una beure amb els amics o una abraçada que fa dies que tenies unes ganes extraordinàries de rebre. A mi m'agrada sorprendre els que estimo amb coses així i per conseqüència m'encanta que sigui recíproc.
Avui estic content. Tot i que m'han dit que em faig vell. Tot i que no tinc tot el que voldria tenir, sé que m'estimen els que estimo i això es magnífic. S'acaba el dia 15 però aviat n'hi haurà un de nou! S'acaba la lluna plena però en tindrem moltes mes per a contemplar.
Bona nit i disfriteu del joc!! Això de moment, continua!!!
GRACIES A TOTS per aquest dia!!!!
Cada persona que passa per la nostra vida és única. Sempre ens deixa una mica d’ella mateixa i s'emporta una mica de nosaltres. Hi haurà qui s’endurà molt, però no n’hi haurà dels que no ens deixin res. Aquesta és la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat.
